Res. O almenys això és el que em diuen fonts de solvència contrastada. És a dir, sí que hi ha hagut una dimissió de la junta tècnica escollida a finals de la temporada passada, però no ha passat “res” del que un s’imaginaria que pot motivar una dimissió com aquesta: pressions de sectors influents, manca d’assistència als assajos, problemes insuperables… De tot això, em diuen, res. Però, d’altra banda, el que ningú pot pretendre que ens creguem és que el motiu de la dimissió hagin estat incompatibilitats d’horaris, tal i com deia la nota oficial. I el fet és que Sergi Valls i els seus han batut rècords i segur que farien podi en un rànquing d’equips tècnics més breus. Què ha passat? Més aviat una mena d’autoimplosió, em diuen. Tot plegat, una mica estrany.
La veritat és que del Sergi Valls poca cosa puc dir, perquè amb prou feines l’he tractat. Sí em va sorprendre, més aviat negativament, la seva posició –i la insistència a defensar-la- en el tema casc en una xerrada del doctor Rosset que els mateixos Xiquets van organitzar. Tot això abans de la mort de la Mariona, és clar. La seva feina com a cap de colla ha estat igualment tan breu que no tinc elements per jutjar-la, tot i que sembla que no ha estat especialment lluïda.
Tot el contrari que el seu substitut, Joan Sala, que potser no necessita gaire presentació. Més enllà que sigui una persona a la què aprecio personalment, crec que no hi ha dubtes sobre la seva capacitat i la bona feina que ha fet en anys anteriors. Com a president i després cap de colla, crec que, entre d’altres, ha estat un element decisiu en propiciar una entesa Xiquets-Jove en temes que afectaven a les dues colles i, d’alguna manera, a tota la ciutat: nova diada de les festes, Concurs, etc. Ja en el plànol purament tècnic, els tres anys que ha estat cap de colla han servit per donar estabilitat després d’uns anys vacil·lants i consolidar el nivell de dos, tres i quatre de vuit. Li ha mancat, en tot cas, acabar de fer el salt més enllà (cinc de vuit i quatre de vuit amb l’agulla), en alguns casos amb veritable mala sort. Tan de bo, doncs, que aquesta quarta temporada “extra” li serveixi per rematar la feina.
