Avui segurament tocaria estar parlant dels resultats de l’enquesta sobre coneixement i valoració del fet casteller encarregada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Ho deixarem per un altre dia, però. Això sí, parlant amb gent de la Coordinadora després de la presentació sobre possibles formes de promoció del fet casteller, va sortir el tema del Concurs. Va ser el Miquel Botella de Sants qui va insistir en què el Concurs és, ara per ara, l’eina més potent de què disposa el món casteller en aquest sentit, però que justament per això té un llarg camí per recórrer per acabar sent un esdeveniment que es pugui vendre a nivell internacional. “És que l’alcalde de Tarragona no se n’adona del que té entre mans?”, es va demanar. I atenció, que quan el Miquel Botella s’imagina el Concurs transformat en un espectacle televisiu internacional, no parla per parlar, que per alguna cosa té un currículum professional que inclou treball al COOB o al Fòrum. Vaja, que jo l’enviava ara mateix a entrevistar-se amb l’alcalde Ballesteros.
Però tampoc van ser les reflexions del Miquel les que em porten avui a parlar del Concurs, sinó un article sobre el mateix tema del Carles Feiner “Negre” (excap de colla dels Minyons de Terrassa) a La Malla.net amb el títol “Permeteu-me preguntar…”. Com us podeu imaginar, Feiner qüestiona tota una sèrie de característiques del Concurs amb un argumentari que –llegiu-lo vosaltres mateixos– és bàsicament el mateix que fa 25 anys. Diria que no hi falta res. Bé, no surt el tema de què se celebri en una plaça de braus, però suposo que aquest argument ja és tan fluix que ha caigut pel seu propi pes.
Vagi per endavant que, òbviament, a cadascú el Concurs li pot agradar molt, poc o gens. I que cada colla és ben lliure d’anar-hi o no. Al cap i a la fi, els Minyons de Terrassa han estat i són una gran colla sense anar-hi mai, de la mateixa manera que el Concurs ha estat i és una gran diada (potser la més gran) sense els Minyons. Així que tots contents, tot i que és obvi que Minyons i Concurs se’n podrien beneficiar mútuament…
No tinc temps ara de contestar una per una les preguntes que planteja el Negre, que d’altra banda no deixen d’assenyalar obvietats: que les puntuacions del Concurs són discutibles i arbitràries (tant com ho és que en bàsquet un llençament des de la línia de 6,25 valgui exactament el triple que un tir lliure); que són injustes perquè només valoren els castells concrets sense tenir en compte el seu context (tal i com passa en qualsevol competició esportiva o joc, en la qual només conten els gols/punts/encerts); que el Concurs és una diada amb tota una sèrie de característiques diferents (la qual cosa no veig perquè l’ha de convertir en una mena de dimoni pelut que va contra, i cito literalment, la “litúrgia” i el “ritual”, aparentment sacralitzats i immutables, cosa que, com bé saben els Minyons, no és cert)…
No puc estar-me, això sí, de recollir dues preguntes concretes perquè el sol fet de plantejar-les –i seriosament, entenc- em sembla que és no entendre massa de què va el concurs. La primera: “Encara hi ha algú que consideri el concurs rendible per a les colles, i més tenint en compte que la seva participació a l’esdeveniment els condiciona tota la temporada?” Si el que el “Negre” planteja és que la dotació encara hauria de ser major, totalment d’acord, però entenc que no només parlem de calers. I si bé és cert el Concurs “hipoteca” la temporada de les colles, cal tenir en compte tots els factors positius que comporta justament aquesta cita: fixar-se grans objectius, assajos multitudinaris, campanyes per captar nous castellers… Si colles com els Capgrossos, Sagals o Sants repeteixen any rera any deu ser perquè els surt “rendible” a nivell global (social, casteller, etc). O això o bé són idiotes.
La segona encara em sembla menys encertada: ”Contribueix a preservar, difondre o potenciar el fet casteller?” Home, és obvi que ja no té una funció de “preservar”, afortunadament, i que els castells podrien funcionar perfectament sense concursos. Però posar en dubte que el Concurs difon i potencia el fet casteller, sincerament, crec que només es pot fer des d’un altre planeta…
Vull dir amb tot això que em cansa que encara estiguem donant voltes a un debat de fa 25 anys. I dic “de fa 25 anys” a consciència, perquè crec que és un debat àmpliament superat, que s’ha quedat enrera i que avui en dia no és un debat real dins el món casteller. Quines colles estan avui en dia en contra del Concurs? Si fa no fa, les mateixes (la mateixa?) que fa 25 anys, utilitzant els mateixos arguments, que no han convençut a les colles nascudes durant els anys 90. Perquè moltes d’aquestes noves colles han demostrat que el Concurs es pot utilitzar de forma intel·ligent, per a crèixer, treient rendiment d’aquest gran aparador. I això amb un Concurs molt i molt imperfecte, i molt i molt millorable…
Per tant, el debat del Concurs al segle XXI crec que ja no ha de ser (de fet, ja no és) si Concurs sí o Concurs no, sinó quin concurs volem, com podem fer realitat totes les seves potencialitats. Tant costa d’admetre els elements positius que una exhibició com el Concurs pot aportar al món casteller? Ja ho diuen, que no hi ha més cec que el que no vol veure… Però crec que a aquestes alçades de la pel·lícula el debat sobre el Concurs que realment interessa al món casteller és el que planteja Miquel Botella. Podem passar pàgina i posar-nos a la feina, doncs?
