L’any 1964 Barcelona va tornar a acollir 62 anys després un nou concurs de castells. A diferència del primer (que va ser organitzat per la Federació espanyola de Gimnàstica), aquest ja s’assimilava als concuros moderns i tenia el tret distintiu que estava patrocinat per la galeria Jorba Preciados.
El certamen es va celebrar el 27 de setembre de 1964 al Portal de l’Àngel, enmig de les festes de la Mercè. L’expectació del públic va ser espectacular, en una de les actuacions històriques amb més públic. El Concurs tenia una normativa moderna: a partir d’una taula de punts, es comptaven els tres castells més valorats, amb tres rondes on es podia repetir per cada ronda i una quarta final. A més a més, es decomptava un 10% dels punts si el castell només quedava en carregat, o si l’enxaneta no baixava per on tocava.
Les colles castelleres hi arribaven després d’una dècada amb alts i baixos. Els Nens del Vendrell havien descarregat el primer 3 de 8 del segle XX el 1951, però durant aquella època no es van consolidar aquestes construccions ni se’n van conquerir de noves. Cal tenir en compte, que el 4 de 8 va costar molt de veure durant els anys 50 i la manca de polèmiques va fer que el fet casteller afluixés.
El Concurs de Can Jorba va aparèixer en un moment clau. Els anys 50 el Concurs de Castells de Tarragona es va recuperar, però la manca de grans construccions i el poc interès mediàtic el van tornar a fer desaparèixer. Jorba Preciados, en canvi, reuneix tots els ingredients: interès dels mitjans i un gran èxit de públic. Per a l’historiador Pere Farrando els concursos al Portal de l’Àngel el van seguir en directe entre 20.000 i 25.000 persones.
L’any 1964, les colles castelleres no es troben en el seu millor moment. És més, el Concurs barceloní arriba com una proposta nova, amb el desconeixement de saber què s’hi trobaran els castellers. Aquell 27 de setembre, el Portal de l’Àngel és ple a vessar i els mitjans de comunicació s’hi aboquen, gràcies a en part a la tasca de Pere Català i Roca, un dels culpables de convèncer a l’empresa Jorba Preciados. Com havíem dit, però, el nivell casteller no era el d’anys anteriors i el primer concurs es va tancar amb cap castell de 8 pisos coronat. La guanyadora va ser la Colla Vella, que va tenir en el 2de7 el seu millor castell, tot i intentar sense èxit el carro gros, castell que també van provar els Nens del Vendrell, que van quedar tercers amb el 5de7 com a millor construcció. Segona va ser la Colla Vella de Tarragona, que va carregar el 3de7 aixecat per sota. Cal destacar l’actuació de la Muixerra, que tot i quedar última va provar sense sort castells com el pilar de 6.
El primer Concurs va sorprendre a tothom per l’èxit de public. El mitjà vilafranquí Acció Catòlica, en parlava així: Un èxit complert aquest concurs que ha de servir per a estimular la preparació de les colles i la repetició tot el més sovint posible de competicions de Castells. Es mereix eis millors elogis la iniciativa que ha fet posible aquesta diada de Castells a Barcelona. Varen ser moments de molta emoció, d’aquells que fan vibrar d’entusiasme el nostre poble, que demostrant el gran valor d’una cosa tant nostra com són els Castells. Lluny de cap símptoma de decadència el diumenge es de veure molta vitalitat. Amunt sempre, doncs.
La flama de la rivalitat es tornava a encendre, un fet que ho corroborava la revista vallenca Cultura, que després de la victòria de la Colla Vella, llançava una alerta: «Un dia, no fa pas gaire, els Nens del Vendrell ens donaren una bona lliçó en plantar i descarregar el Tres de vuit, castell que els nostres Xiquets només han pogut plantar… En aquest Concurs, del qual ens estem ocupant, vam poder veure com una de les Colles de Tarragona ens aixecava i descarregava els Quatre de set i el Tres de set i el que és més important, plantà un Tres de set aixecat per sota, que és un avís per als nostres castellers»
Els castellers ja esperaven el segon concurs, que va comptar amb sis colles, totes les existents en aquell moment: la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Nens del Vendrell, els Castellers de Vilafranca, la Colla Nova dels Xiquets de Tarragona, la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i els Minyons de l’Arboç. La Colla Vella es va tornar a endur el primer premi, però el nivell casteller ja va ser superior. Els rosats van completar el 2de7, el 3de7 aixecat per sota i el 4de8, mentre que els Nens del Vendrell van provar sense èxit el 3de8. Els mitjans van tornar a destacar l’èxit del certamen. Segons el Diari de Tarragona encara va comptar amb més públic que l’any anterior, mente que Juventud publicava diverses imatges del Concurs amb la Colla Vella amb la copa.
El Concurs que tot ho canvia, però, és el de 1966. Hi tornen a participar les sis colles castelleres del moment. La Colla Vella dels Xiquets de Valls carrega el 4de8 i el 3de8, castell que feia anys que no es veia, i s’endú altra vegada el Concurs, però esclata la polèmica. Els Nens del Vendrell (que havien coronat el 4de8) van protestar de manera efusiva el 3de7 aixecat per sota de la tercera ronda de la Colla Vella, al considerar que no es podia donar per carregat. Els Nens s’enfaden de tal manera que no recullen ni el premi i els mitjans posen llenya al foc amb la polèmica. Juventud, mitjà vallenc, respon amb un extens article a la queixa dels Nens del Vendrell assegurant que els segons del tres per sota estaven al mateix nivell, com es podia veure, afirmen en una fotografia publicada a la Vanguardia el 1966.
Els moments de tensió van ser tals, que Jorba Preciados va decidir no organitzar més el Concurs de Castells, ja que la seva voluntat era promocionar-se. Tot això, com reconeix Pere Ferrando, aquella polèmica, unida al 3de8 carregat de la Colla Vella, torna a despertar el món casteller: «Aquells concurs de Can Jorba van tenir moltíssim a veure amb tot el que passa a finals del 60».
L’any 1967, un any després del Concurs de Barcelona, els Nens del Vendrell opten per assajar el pilar de 6, el castell que anava just després pel que fa a puntuació i valoració del 3de8 que havia carregat la Colla Vella. «Els Nens ja havien descarregat el 3de8 el 1951, de manera que la manera de provar de demostrar el seu nivell superior als vallencs era anar més enllà i el castell escollit va ser el pilar de 6, que valia més que el 3de8». Aquell mateix any, els Nens del Vendrell el van carregar, això si, amb polèmica. I, partir d’aquí, altra vegada articles i rivalitat, que comporta que la Vella carregui abans del 1970 el 5de8 i els Nens del Vendrell el pilar de 7 amb folre.
Publicat Diaricasteller.cat
http://www.naciodigital.cat/delcamp/diaricasteller/noticia/2630/concurs/va/canviar/tot
